‘Leònids: una pluja d’estels amb molta història’

– Les grans tempestes de meteors: origen, història i comportament dels Leònids, la pluja de meteors del mes de novembre.

– Recordem les tempestes memorables de 1833 i 1966, l’origen en el cometa 55P/Tempel-Tuttle i les claus per observar aquest fenomen la nit del 17 al 18 de novembre.

Per Salvador J. Ribas

El mes de novembre porta una de les cites astronòmiques més populars de la tardor: la pluja de meteors dels Leònids. En el seu darrer article a la plataforma de divulgació científica Divulcat, titulat “Leònids: Una pluja d’estels amb molta història”, el director científic del Parc Astronòmic del Montsec, Salvador J. Ribas, proposa un viatge en el temps per comprendre com aquest fenomen va transformar el nostre coneixement del cel nocturn.

L’article repassa moments clau de la història de l’astronomia, com la matinada del 13 de novembre de 1833, quan una autèntica tempesta de meteors va creuar el cel de l’est d’Amèrica del Nord amb desenes de llums per segon, un espectacle monumental que va marcar el naixement de l’estudi modern dels meteors. Així mateix, Ribas recorda la tempesta del 17 de novembre de 1966, de la qual enguany es compleixen 60 anys, quan durant vint minuts va semblar que literalment «plovien estels» a l’oest dels Estats Units.

El cometa 55P/Tempel-Tuttle i l’efecte de perspectiva

Els Leònids no són més que petites partícules de pols deixades pel cometa 55P/Tempel-Tuttle al llarg de la seva òrbita. Cada any al novembre, la Terra travessa aquest rastre i les partícules entren a gran velocitat a l’atmosfera, desintegrant-se i creant els meteors o estels fugaços.

Atès que el cometa triga 33 anys a fer una volta completa al Sol, en els anys posteriors al seu pas la quantitat de pols que la Terra intercepta és molt més elevada, donant lloc a les grans tempestes de meteors. A més, l’article descobreix per què tots aquests meteors semblen provenir d’un punt concret de la constel·lació del Lleó (el radiant): un efecte de perspectiva similar al de les vies del tren quan semblen ajuntar-se a l’horitzó.

Com seran els Leònids d’aquest 2026?

Per a aquest any 2026, el màxim d’activitat està previst per a la nit del 17 al 18 de novembre. Encara que no s’espera una tempesta com les del passat, sinó una activitat més modesta —d’uns 15 meteors per hora en condicions ideals—, és una oportunitat excel·lent per gaudir de l’observació del cel.

Per contemplar-los, no calen telescopis ni cap instrument científic: només cal buscar un indret fosc, vestir-se amb roba d’abric, tenir paciència i deixar que els ulls s’adaptin a la foscor.

Un precedent de la ciència ciutadana

Una curiositat històrica: després de la gran tempesta de 1833, el professor Denison Olmsted va publicar una crida als diaris perquè els lectors li enviessin les seves observacions des de diferents punts. Aquest recull de dades va permetre comparar testimonis i entendre el fenomen, en el que avui es considera un dels primers exemples de ciència ciutadana.