Amb motiu dels 50 anys de la publicació de l’icònic àlbum The Dark Side Of The Moon de Pink Floyd presentem una nova experiència que combina la música del disc amb l’última tecnologia del planetari l’Ull del Montsec.
Una projecció immersiva de 42 minuts de so envoltant i una producció visual treballada estretament entre NSC Creative i el col·laborador creatiu de la banda Aubrey Powell que et deixaran bocabadat.
És per això que us portem 5 curiositats del vuitè disc d’estudi del grup considerat per molts com el millor àlbum del grup:
Des del principi, la banda tenia la intenció d’anomenar el seu nou àlbum The Dark Side of the Moon, una referència a la bogeria, en oposició a l’espai exterior.
Però, quan els rockers de heavy blues britànics Medicine Head van publicar un àlbum amb el mateix nom el 1972 els Pink Floyd van estar a punt de rebatejar el seu projecte com a Eclipse.
Al final, en veure que l’àlbum de Medicine Head es va endurir i es va enfonsar ràpidament en l’obscuritat, Pink Floyd es va sentir lliure de tornar al títol original del seu àlbum.
L’èxit de l’àlbum també va ser en part responsable de l’existència de la comèdia cinematogràfica absurda del 1975 “Els cavallers de la taula quadrada i els seus bojos seguidors”.
Els membres de Pink Floyd solien veure la sèrie de Monty Python, així que quan la companyia de comèdia britànica va tenir dificultats per recaptar diners per al primer llargmetratge, Pink Floyd els va oferir el 10% del pressupost inicial de la pel·lícula.
Durant la gravació de The Dark Side of The Moon, Roger Waters va pensar en gravar entrevistes als treballadors d’Abbey Road per inserir alguns dels fragments al disc amb la idea d’unir més les cançons.
A prop del final d’Eclipse, la cançó que tanca l’àlbum, es pot escoltar un passatge d’una versió orquestral de Ticket to Ride dels Beatles. Pel que sembla, la cançó sonava de fons a l’estudi, mentre que el porter d’Abbey Road deia: “No hi ha un costat fosc de la lluna, en realitat. De fet, tot és fosc. L’únic que ho fa lluir lleuger és el sol”.
Tot i que les textures i els arranjaments fan que sembli un projecte purament d’estudi, la banda va interpretar totes les cançons en concert, en la mateixa seqüència en què apareixerien a l’àlbum, més d’un any abans del llançament oficial de l’àlbum.
La banda va estrenar Dark Side of the Moon: A Piece for Assorted Lunatics (com se’l coneixia provisionalment en aquell moment) al Brighton Dome el 20 de gener de 1972.
Roger Waters havia escrit lletres a àlbums de Pink Floyd des de A Saucerful of Secrets del 1968, però Dark Side va marcar el primer, encara que no l’últim, en què el baixista va agafar les regnes líriques de tot un LP del grup. Waters volia que aquest àlbum tingués lletres més lúcides i directes que les que la banda havia escrit abans.