Per Salvador J. Ribas – Nota: una versió prèvia d’aquest article es va publicar al Lectura del Segre l’agost de 2021

Has sentit a parlar de la lluna blava? Més enllà de títols de cançons, potser has sentit aquest terme en mitjans de comunicació en referència a certes llunes plenes. La lluna no pren pas cap color blau, sinó que el terme té l’origen en l’anglès blue moon que, com veurem, originalment no es referia tampoc al color blau.

La definició que se sol utilitzar de lluna blava en molts mitjans és el resultat d’una interpretació errònia publicada fa 75 anys en una revista d’astronomia. Per tant, n’hi ha dues definicions: la tradicional i la moderna.

El primer que cal conèixer és que tenim una lluna plena cada 29,5 dies aproximadament, això és menys que la durada d’un mes. De manera que 12 cicles lunars duren uns 11 dies menys que un any natural. Això fa que cada dos o tres anys (concretament, 7 vegades cada 19 anys), tenim 13 llunes plenes en un any.

A l’almanac de pagès anglosaxó tradicional, que anava lligat a les estacions de l’any i no a l’any de calendari com l’usem ara, es referenciava com a any amb lluna blava aquell que tenia 13 llunes plenes, i donat que hi ha 4 estacions durant l’any, hi hauria una estació que tindria 4 llunes plenes enlloc de 3. El nom concret de lluna blava s’aplicava a la tercera de les quatre llunes d’una estació, i per què? Doncs perquè el blue no venia de blau sinó de belewe (traïdora), ja que aquesta tercera lluna plena dintre d’una estació no implicava el final de l’estació sinó que en faltava encara una altra, i per tant era enganyosa. En aquest sentit s’atribueixen diverses històries i anècdotes al voltant dels seguiments dels preceptes de quaresma i la lluna traïdora.

A aquestes llunes blaves tradicionals ara se les anomena estacionals, com la que tenim aquest 19 d’agost de 2024, per distingir-les d’una segona definició. L’any 1946 la revista Sky and Telescope va mal interpretar el terme i va pensar que, si hi havia tretze llunes en un any, volia dir que n’hi havia dues en un mes. Això és cert si ens guiem pel calendari civil, però no si ho fem pels calendaris tradicionals de pagès basats en les estacions, que és on s’origina el nom. De manera que des de 1946, i especialment en els darrers 20 anys, s’ha canviat popularment la terminologia i s’usa lluna blava per referir-se a la segona lluna plena d’un mes, encara que no n’hi hagi quatre en una mateixa estació. Així, amb aquest nou criteri, enguany no en tindríem cap, mentre que estacionalment aquest estiu en té quatre i, per tant, aquest agost té lluna blava estacional (o tradicional).

D’altra banda, i recuperant l’afer del color, la lluna blava no es veu de color blau, però hi ha hagut casos en què s’hi ha mostrat. Això no està vinculat a un origen astronòmic, sinó atmosfèric. Concretament, la presència de partícules volcàniques de mides superiors a 0,7 micròmetres pot produir aquest efecte, i així es van reportar llunes de color blau després de l’erupció explosiva del Krakatoa al segle XIX, i més recentment el 1991 amb la del volcà Pinatubo.