Per Salvador J. Ribas
Durant els pocs minuts que dura la totalitat d’un eclipsi solar, quan la Lluna cobreix completament el Sol, s’esdevé un miracle visual: l’aparició de la corona solar. Aquesta llum tènue, filamentosa i delicada és, per a molts, el moment més impressionant de tot el fenomen, transformant el disc solar en un halo blanc i difús absolutament fascinant.

Un misteri que va desconcertar a la ciència
L’halo que avui contemplem amb admiració va ser, durant segles, motiu de gran confusió per a astrònoms i navegants. En el passat, molts científics pensaven que es tractava d’una mena d’atmosfera de la Lluna o, fins i tot, d’un simple efecte òptic produït pels nostres ulls a causa de la foscor sobtada. El repte era que la corona només es podia observar durant uns pocs minuts, desapareixent immediatament després de la totalitat.
No va ser fins al segle XVIII que el navegant i científic espanyol Antonio de Ulloa va realitzar una de les primeres representacions acurades, demostrant que aquella llum tenia una forma pròpia al voltant del Sol i no pas de la Lluna. Al segle XIX, l’arribada de la fotografia i l’espectroscòpia van permetre confirmar que la corona està formada per gas extremadament calent que s’estén milions de quilòmetres a l’espai.

La paradoxa de la temperatura
Encara avui, la corona solar continua plantejant interrogants apassionants per a la física moderna. Un dels fets més sorprenents és que la seva temperatura és molt superior a la de la superfície solar, un fenomen que encara s’està intentant explicar completament i que ens recorda que el Sol encara guarda secrets per descobrir.

Cita amb la història: 12 d’agost
Quan arribi l’eclipsi del proper 12 d’agost, la corona serà, sens dubte, la gran protagonista del cel. Tot i que la baixa alçada del Sol en aquell moment pot suposar un repte per a l’observació, estem segurs que ens regalarà imatges espectaculars. Serà la mateixa llum misteriosa que ha fascinat la humanitat durant segles.

Sabies que…?
El mite del «coroni»
Durant el segle XIX, alguns astrònoms van arribar a creure que la corona contenia un element químic desconegut que van batejar com a “coroni”. Anys més tard, es va descobrir que aquell element no existia: el que havien observat era realment ferro extremadament ionitzat, escalfat a temperatures de milions de graus.