‘Viking a Mart’: un viatge en el temps als inicis de la cerca de vida al Planeta Vermell

Per Salvador J. Ribas

L’exploració de l’espai està plena de moments d’inflexió que han redefinit el coneixement humà sobre el cosmos. Una de les fites més extraordinàries de la història de l’astrobiologia i l’exploració planetària va tenir lloc el juliol de 1976, quan la nau Viking 1 de la NASA es va convertir en el primer artefacte humà a aterrar amb èxit sobre la superfície de Mart i operar-hi de manera continuada.

Us convido a fer una mirada enrere per entendre com aquestes missions van marcar l’inici de l’era moderna en l’estudi del Planeta Vermell, tot repassant l’impacte històric i el llegat de les missions Viking de la NASA, que el juliol de 1976 van canviar per sempre la nostra visió de Mart.

El gran repte de 1976: tocar el sòl marcià

A mitjans dels anys 70, la tecnologia espacial s’enfrontava a un desafiament colossal: creuar milions de quilòmetres d’espai, entrar a l’atmosfera enrarida de Mart i dipositar de manera segura dos laboratoris científics a la seva superfície. Les sondes Viking 1 i Viking 2 (compostes cadascuna per un orbitador i un mètode d’aterratge o lander) no només van aconseguir aquesta fita històrica, sinó que van enviar les primeres fotografies en alta resolució del paisatge desèrtic, vermellós i fascinant de Mart.

Les Viking no es van limitar a fotografiar el paisatge: anaven equipades amb complexos experiments biològics dissenyats específicament per analitzar el sòl marcià a la cerca de possibles traces o senyals de vida microbiana.

Un llegat científic que perdura amb Perseverance i Curiosity

Tot i que els resultats dels experiments biològics de les Viking van generar un intens debat científic que encara avui perdura, la missió va aportar dades fonamentals sobre la composició atmosfèrica, la meteorologia i la geologia marciana.

Aquest primer pas va establir les bases metodològiques i tecnològiques per a totes les missions que han vingut després, des dels rovers Spirit i Opportunity fins als actuals Curiosity i Perseverance, que continuen buscant antigues evidències d’habitabilitat a la superfície marciana.

Llegeix l’article complet aquí.