GUIA PER ENTENDRE L’AURORA SAR 2024

El passat cap de setmana es van observar aurores boreals a latituds no habituals així com una variant de les aurores anomenada SAR (Stable Aurora Red arch). 

Malgrat des d’alguns punts de Catalunya, especialment des del Pirineu, s’han pogut observar altres aurores en les darreres dècades, un fenomen d’aquestes dimensions el podríem comparar amb l’aurora de 1938 observada en plena Guerra Civil Espanyola.

Quines són les seves causes?

Com qualsevol aurora boreal, aquests fenòmens es produeixen per una o diverses ejeccions de massa coronal o CME (per les sigles en anglès: Coronal Mass Ejection). Unes ones de radiació i vent solar que es desprenen del Sol i que en viatjar cap a la Terra interactuen amb el camp magnètic del planeta produint el que coneixem com a tempesta solar.

En la majoria dels casos, aquestes partícules procedents del Sol s’escolen pels pols magnètics terrestres produint les clàssiques aurores boreals o australs. 

Però, en el cas de l’Aurora SAR 2024, en tractar-se d’una tempesta solar extrema, l’arribada de partícules és tan intensa que superen més fàcilment el camp magnètic de la Terra i no només s’escolen per les regions properes als pols sinó que poden arribar a latituds molt més baixes com ha estat el cas. 

En concret, la tempesta solar que ha provocat l’Aurora SAR 2024 ha estat qualificada al nivell més alt (G5) per l’organisme americà encarregat de l’observació d’aquest tipus de fenòmens, la NOAA. 

Un tipus de tempesta que són més habituals en el cicle de màxima activitat solar, al que estem entrant enguany.

Com afecta la Terra? 

Com és habitual davant de fenòmens extrems com aquest ens solem preguntar quins efectes podrien tenir al nostre planeta. 

Per saber-ho podem observar tempestes solars del passat com, per exemple, l’esdeveniment Carrington. Una poderosa tempesta que va tenir lloc l’any 1859 i que va causar la interrupció dels sistemes de telègraf a Europa i Amèrica del Nord. 

En aquest cas, en tractar-se d’una tempesta solar de nivell G5 sabem que pot provocar falles en les xarxes elèctriques, danys en els transformadors, interrupcions en les comunicacions i la navegació per satèl·lit. 

Si bé no han transcendit fins al moment grans afectacions durant el moment de l’aurora (la matinada del 10 a l’11 de maig), la regió activa del Sol que la va causar ha continuat generant més fenòmens violents que, tot i no apuntar en direcció a la Terra, han generat notables interferències en les comunicacions per ràdio.