El Parc Astronòmic ofereix sessions especials d’observació del cometa mil·lenari ‘C/2025 A6 Lemmon’ els dos pròxims caps de setmana

El cometa es podrà observar a ull nu, sempre que les condicions meteorològiques acompanyin, per sobre de l’estrella Arcturus a la constel·lació del Bover coincidint amb el seu punt de màxima brillantor a la Terra

Foto del cometa dimarts 21 d’octubre des del Parc Astronòmic del Montsec.

El Parc Astronòmic del Montsec, de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), oferirà durant els dos pròxims caps de setmana sessions especials al vespre per observar el cometa mil·lenari C/2025 A6 Lemmon, visible des d’aquest passat dimarts a ull nu als cels foscos com el del Montsec. Aquest cos celeste, que ja ha assolit la seva màxima aproximació a la Terra (a 0.68 UA), actualment està experimentant el seu punt de màxima brillantor, amb una magnitud que es pronostica que pot assolir el grau 3.

Actualment, les condicions per a l’observació del cometa són òptimes: es pot localitzar a l’oest, just a l’inici de la nit, entre les 20 h i les 22 h, situat per sobre de l’estrella Arcturus a la constel·lació del Bover. Coincidint amb la fase de Lluna nova aquesta setmana, el cel fosc del Montsec proporciona un escenari perfecte per a gaudir-ne. Aquest cometa té un període de 1.400 anys i va ser descobert el 3 de gener d’aquest any 2025 per Carson Fuls des de Mt. Lenmon (Arizona).

Aquesta setmana es trobarà per sobre de la estrella Arcturus a la constel·lació del Bover.

Un cometa és un cos celeste que forma part del sistema solar. Està compost principalment per gel, pols i roca. Els cometes orbiten al voltant del Sol, però a diferència dels planetes que tenen òrbites gairebé circulars, les òrbites dels cometes són molt el·líptiques. Això significa que s’acosten molt al Sol en un punt de la seva òrbita i després s’allunyen molt en un altre punt.

Quan un cometa s’acosta al Sol, el gel comença a sublimar-se (passar de sòlid a gas) a causa de la calor. Això crea una cua característica que pot estendre’s per milions de quilòmetres. La cua sempre apunta en direcció contrària al Sol, empesa pel vent solar.